Bitch Please

Escòcia/ EEUU 11,5º
http://www.brewdog.com/blog-article/bitch-please

Seguim viatjant pel mon i descobrint interessants col•laboracions entre cerveseres. La proposta d’avui és entre la cervesera escocesa Brew Dog i cervesera americana Floyds. Aquesta vegada ho fem, més que mai, de la mà de l’Sven, que s’apropa a la taula amb una proposta a fer, “heu de tastar això!” Suposem que tot bé per la xerrada sobre la Black-Tokio-Horitzon en que vam acabar parlant sobre les cerveses que s’han de provar i sobre aquelles que a més s’hi ha de tornar, aquest cop estem davant d’una cervesa d’aquelles a la qual haurem de tornar!

L’Sven ens comenta que la cervesa d’avui té un element que li donarà un caràcter especial. Estem parlant de la maduració en barrica. Ens mirem sorpresos, amb la sensació que ens pren el pel, ja que no es la primera vegada que tastem una cervesa amb aquest procediment d’envelliment. Un cop fermentada, la cervesa es deixa entre sis mesos i un any en una barrica per tal que agafi el cos i la personalitat del licor que ha contingut abans. Aquesta vegada el procés és el de la maduració en barrica de whisky mullada, ens deixa anar. Evidentment ens ha vist la cara de sorpresa i ens ha tornat a agafar en fora de joc!

Per tant avui ens toca una lliçó més del meravellós mon de la cervesa, la maduració en barrica mullada: Procés d’envelliment en que es fa servir una barrica, en aquest cas de whisky de la illa de Jura, que no s’ha secat i que per tant encara conserva en la fusta el gust, el cos i l’aroma d’aquest preuat licor.

Ens servim doncs, encara amb la boca desencaixada, i observarem una cervesa que d’imatge ja es punk (i es que aquesta casa es ven amb aquest adjectiu!, d’alguna forma diuen que fan cervesa extrema o millor dit que fan el que els dona la gana!) L’escuma es trencada , de color veig i es manté poc present, amb una petita petja al costat de la copa. El color que mostra es rogenc, fosqueja tot i ser nítida i brillant, té un to caramel•litzat. L’Aroma ja ens deixa clar la seva personalitat i el seu pas per les barriques mullades, ja que ens mostra fusta, maltes i alcohol, ens mostra un aroma característic del whisky.

Aquesta és una cervesa jove, que segurament guanyarà amb el temps (si som capaços de donar-n’hi), i per tant es forta en gust i en el seu cos. Tot i això no és agressiva, ja que al portar més d’un any en ampolla, aquest fet li dona més suavitat que abans d’embotellar. Els tocs de gust seran principalment de llúpol i de fusta, de fet de fusta fumada, amb gust a la turba del whisky, és seca i aspre. Té el bon gust d’una cervesa, amb amargors i els aromes que li aporta el llúpol, però també el cos fort i sec del whisky que li aporta la maduració. Alhora un punt fumat molt interessant. En definitiva un nou descobriment tècnic, les barriques mullades, (no confondre amb els concursos universitaris!) que ens permet tastar un molt bona cervesa!

BrewDog & Three Floyds: Bitch Please from BrewDog on Vimeo.