http://haandbryggeriet.net
Seguim de gira, en aquest cas per descobrir una nova cervesera de Noruega. La veritat es que la casa Nogne és una molt bona tarja de visita per a les cerveses nòrdiques, i si fos per part nostra no faria falta conèixer cap altre fabrica cervesera d’aquest país escandinau. A més a més, d’entrada, hi ha una element oxímoron, que en certa mesura ens fa dubtar, ens sona a antítesis, i es que el que ens presenten avui és una cervesa noruega, negra i de blat.
Des del nostre humil coneixement, les cerveses de blat solen ser cerveses blanques, de color pastel, tèrbola, de gust suau i d’aroma dolç. En canvi ens servim una cervesa que no ens fa pensar, en un primer moment, en les cerveses de blat. Per començar es efervescent, amb un punt considerable d’escuma, d’aquella escuma maca, forta, cremosa, de color trencat, fosca, com de cafè. És d’aquelles cerveses que deixa alguna cosa més que un tel. I evidentment el color es negra, fins ara encara ens pensàvem que ens prenien el pel, però no, realment és fosca, opaca, tèrbola, el color no deixa res a envejar a una bona Stout o Porter.
En aroma ja ens apunta que no té res a veure amb les negres clàssiques abans citades, no té el típic aroma d’una Stout o una Porter, més aviat sentim aroma a fumat, ens recorda a la Schlenkerla Märzen Rauchbier, però amb tocs àcids, també es percep fusta i torba.
En boca té un gust suau, és sedosa, i alhora amarga, de fet, molt amarga! Sorprèn molt el contrast entre el color i el gust perquè no té la duresa d’una negra. En certa mesura té l’amargor d’una negra amb la suavitat d’una de blat. Un cop la deixem reposar, la temperatura li fa sortir els tocs torrefactes, amb un punt suau de cafè i alhora fa augmentar el punt àcid. I al final li detectem un toc picant, i en aquest punt final també podem detectar més la presència de l’alcohol, i es que té 9 graus! No és rasposa, com les “típiques” negres, entra sedosa. Potser no perdura? Té cos, però no persisteix...
Seguim de gira, en aquest cas per descobrir una nova cervesera de Noruega. La veritat es que la casa Nogne és una molt bona tarja de visita per a les cerveses nòrdiques, i si fos per part nostra no faria falta conèixer cap altre fabrica cervesera d’aquest país escandinau. A més a més, d’entrada, hi ha una element oxímoron, que en certa mesura ens fa dubtar, ens sona a antítesis, i es que el que ens presenten avui és una cervesa noruega, negra i de blat.
Des del nostre humil coneixement, les cerveses de blat solen ser cerveses blanques, de color pastel, tèrbola, de gust suau i d’aroma dolç. En canvi ens servim una cervesa que no ens fa pensar, en un primer moment, en les cerveses de blat. Per començar es efervescent, amb un punt considerable d’escuma, d’aquella escuma maca, forta, cremosa, de color trencat, fosca, com de cafè. És d’aquelles cerveses que deixa alguna cosa més que un tel. I evidentment el color es negra, fins ara encara ens pensàvem que ens prenien el pel, però no, realment és fosca, opaca, tèrbola, el color no deixa res a envejar a una bona Stout o Porter.
En aroma ja ens apunta que no té res a veure amb les negres clàssiques abans citades, no té el típic aroma d’una Stout o una Porter, més aviat sentim aroma a fumat, ens recorda a la Schlenkerla Märzen Rauchbier, però amb tocs àcids, també es percep fusta i torba.
En boca té un gust suau, és sedosa, i alhora amarga, de fet, molt amarga! Sorprèn molt el contrast entre el color i el gust perquè no té la duresa d’una negra. En certa mesura té l’amargor d’una negra amb la suavitat d’una de blat. Un cop la deixem reposar, la temperatura li fa sortir els tocs torrefactes, amb un punt suau de cafè i alhora fa augmentar el punt àcid. I al final li detectem un toc picant, i en aquest punt final també podem detectar més la presència de l’alcohol, i es que té 9 graus! No és rasposa, com les “típiques” negres, entra sedosa. Potser no perdura? Té cos, però no persisteix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada