Trobem música animada, però tranquil•la, alegra, però amb un pel de melancolia. Trobem teclats electrònics anys vuitanta, ritmes profunds de baix i veus de falset. Pop en estat pur, música que et sedueix i et deixa un bon regust. Un altre disc d’aquest darrer any 2011 que s’ha colat dins de la meva discoteca particular. Potser no te una lògica molt eloqüent la successió d’àlbums comentats en aquest bloc, però que voleu que us digui, la gent sense criteri es pot permetre aquests luxes. De totes maneres no us preocupeu, algun dia us explicaré com passar de Motörhead a Barry Manilow. http://www.metronomy.co.uk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada