Tilquin

Bèlgica 6º
http://www.gueuzerietilquin.be

Després de diferents incursions fora de terres belgues, tornem a les nostres arrels cerveseres, per tant avui tastem una de les casi 1500 cerveses que té aquest petit país. Un dia d’aquests veient un telenotícies, sentíem com es preguntaven, potser de forma retòrica, si 150 cerveses eren massa per un país com Catalunya, i el mestre els feia veure que a Bèlgica en tenien 10 vegades més per un país d’una mida similar. Així que avui, per tornar al bressol, des del nostre humil punt de vista, del món cerveser, que millor que un caldo únic d’aquell país, una forma de fer cervesa que és característica d’aquestes terres, i es que, com ens han dit moltes vegades, només allà trobarem aquest llevat silvestre!

Però la veritat és que no hem triat la cervesa per una qüestió d’estat (país), sinó per una qüestió d’estat (d’ànim). I és que avui que venim cansats, que el dia es fred i cobert de núvols, i que en certa mesura ens omple la melancolia, l’hi hem fet la pregunta fatídica al Sven. “Sven, estem “apagadots”, avui necessitem una cervesa per aquest moment!” La seva resposta ens ha fet pensar, “Voleu una cervesa per animar-vos o per enfonsar-vos?” Decidim que toca alegria i fer marxar els núvols. Ens diu que potser una Geuze ens ajudaria, llavors ens llancem de cap a una cervesa que fa setmanes que tenim pendent, una de les millors Geuzes que hem tastat, la Tilkin.

Ens servim una cervesa amb escuma efervescent, amb bombolla molt gran, amb un color molt groguenc, però en aquest cas més torrat que d’altres de fermentació espontània. És tèrbola i de color de mel, com sempre, la sensació és més la d’una sidra tirada en alçada que no la d’una cervesa. Olorem la copa i sentim la característica agror d’aquest estil de cervesa, però ens destaca la suavitat d’aquest aroma, és àcida però de forma agradable, violenta, però amable. Segueix entrant gent al local i algú se’ns apropa, ens mirem i ens sentim rars. Ah! Fermentació espontània no? La dels bitxos que fermenten la cervesa. És realment bona aquesta, diem. Voleu tastar-la? Abaixen la mirada cap a la seva copa i posant cara de res giren cua.

Avui estem tastant una Geuze que té una bona entrada per a qualsevol tipus de públic. No et quedes amb la sensació d’utilitzar adjectius i comparacions fortes com altres cops que hem parlat, com per exemple el gust de cua de cavall. És cert que en boca és àcida, asidrada, eixuta, aspre, però no tant agresta com d’altres Geuzes. Aquesta té un punt fresc, una sensació d’alegria, i per tant el mestre, un cop més, ha encertat! És a dir, desprèn una força continguda, àcida, però poc salvatge.

Demà al matí ens llevarem i encara notarem el gust de la Tilkin a la boca, i és que et deixa un bon regust persistent, com si el sol sortís després d’un dia de tempesta.