Diuen que segones parts mai foren bones. Després de 20 anys desapareguts,
aquest any passat van treure un nou disc. Calia? No ho sé, ja que encara no l’he
escoltat, però hi ha vegades que no entenc certes decisions. Suposo que
prefereixo recordar el grup tal com era i quedar-me amb la música que van crear
quan estaven en el seu moment “dolç”. Això si, si això serveix per treure’ls de
l’oblit i reivindicar aquest disc esplèndid, endavant. Àlbum fresc, ple de matisos,
de guitarres seques, brusques, sincopades, de ritmes ràpids i accelerats que
retraten sonorament un instant concret, un instant a cavall dels setanta i els vuitanta
atrapat en unes cançons, en un àlbum perdut i d’obligada revisió. Un àlbum que
aguanta el pas del temps com els millors ho fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada