29.6.12

Campo Cerrado - Max Aub

El passat 3 de juny va aparèixer a El Periódico de Catalunya un reportatge sobre Nick Lloyd, un geògraf de Manchester que es guanya la vida ensenyant als turistes els principals escenaris de la Guerra Civil a Barcelona. Tot plegat seria normal si no fos perquè és l’únic. L’Ajuntament no té tours sobre el tema, i als llocs dels fets només quatre plaques (generalment d’associacions privades o de particulars) recorden algun esdeveniment aïllat. L’estranger que té interès en el tema i arriba a Barcelona (sovint amb un exemplar de l’Homentage a Catalunya d’Orwell sota el braç) queda ben sorprès. Nick Lloyd també.

La mateixa sorpresa produeix el desconeixement de Max Aub,  intel·lectual de la República que va ser diplomàtic de la legació espanyola a París i va formar part de la Secretaría del Consejo Nacional de Teatro. Fou també militant del PSOE i es va exiliar a Mèxic després de la victòria de Franco. No va tornar a Espanya fins el 1969, en un breu viatge durant el qual va comprovar que la joventut no en sabia res, de la Guerra Civil, que el país s’havia venut al turisme i la televisió i que a la majoria de la gent, dissident o no, l’exili se’ls en fumia. Tot això ho va explicar en el seu llibre La gallina ciega, i aquesta visió no pactista, de (potser) perdonar però no oblidar, li donaria una imatge d’home amargat i entestat en el passat que el perseguiria fins o i tot pòstumament. En temps d’amnèsia “pel bé de tots” amb figures com aquella no se’n podia fer gaire cosa.

Campo cerrado és la primera novel·la d’un cicle de sis sobre la Guerra Civil conegut com El laberinto mágico. Completen la sèrie Campo abierto, Campo de sangre, Campo del moro, Campo francés i Campo de almendros. Entre totes formen un fresc que intenta mostrar la guerra des de diferents punts de vista a través de dotzenes de personatges, combinant les figures històriques amb els personatges anònims, sempre des del bàndol republicà i amb poques concessions al romanticisme o a la propaganda. Concebuda com un pròleg, Campo cerrado és l’única que té un personatge principal, Rafael López Serrador, un argenter castellonenc que arriba a Barcelona al principi de la República.

A través seu assistim als anys previs a l’esclat de la Guerra Civil i a la descomposició social que en va ser la causa. Es tracta d’una persona vacil·lant en els seus actes i la seva conducta, que es deixarà arrossegar pels fets, i adquirirà consciència social però alternant entre l’esquerra i un patètic grup de Falange. L’última part de la novel·la narra els fets de 19 de juliol de 1936 i com les milícies populars van aturar l’alçament. Aquí el personatge principal es dilueix i prenen protagonisme Durruti, García Oliver, Ascaso o Companys, anunciant l’estil que dominarà la resta del cicle.

Malgrat totes les reivindicacions de què ha estat objecte en els darrers anys –des de Muñoz Molina a Almudena Grandes, passant per Rafael Chirbes i... José Maria Aznar!! (sí, heu llegit bé, però d’això ja en parlarem en un proper post)- la major part de l’obra de Max Aub continua descatalogada. L’edició de Capitán Swing semblava anunciar una recuperació de El laberinto mágico, però han passat dos anys i no han publicat res més. Si volem trobar-lo l’hem de buscar a les biblioteques i llibreries de vell. Només per llegir frases com “no había electricidad en Barcelona esa noche (el 19 de Julio de 1936) pero la luz de las iglesias que ardían les bastaba a las patrullas para hacer su trabajo”, ja val la pena. Si voleu saber quines eren aquestes esglésies, llegiu aquest llibre. O pregunteu-li-ho a Nick Lloyd. A l’Ajuntament no contesten.