Fa dies que ens crida l’atenció
l’etiqueta d’aquesta cervesa, i és que la imatge del camp, de la creu i de les roselles
ens atrau. Si a tot això hi afegim el fet de la referència històrica, i és que aquesta
cervesa està feta en memòria de la I Guerra Mundial, era qüestió de temps que caigués
dins les nostres copes.
Ens servim doncs, mentre refresquem
la nostra memòria i recordem aquells dies passats... recordant pel·lícules es
clar, que és el més aprop que hem estat d’aquests fets. I ens trobem amb una
cervesa amb una imatge molt fresca, nitida, clara, és cristal·lina, tot i que
té molt de pòsit. Té una bombolla petita que s’amaga darrera les restes de pòsit,
queda emmascarada, mentre la bombolla puja el pòsit baixa. L’escuma és blanca,
pressent, radiant, clara, amb consistència de punt de neu, i no ens deixa el
tel de costum. Optem per servir la cervesa de dos maneres diferents. Una en
compte perquè el pòsit resti al fons de l’ampolla, fet que ens mostra la
cervesa neta. I una altra servint-la tota, pòsit inclòs, fet que ens mostra un
canvi d’aparença i gust. En aquest cas el pòsit l’hi sol donar més força al
gust, i emmascara el color, la cervesa passa d’un groc radiant i brillant, a un
punt tèrbol i opac, trencant el característic color palla de les cerveses més
fresques.
L’aroma és suau, fresc, com si
oloressim algun tipus de flors. Quan la tastem la primera sorpresa serà la
presència que agafa la bombolla, aquesta que visualment hem vist petita, en
boca creix fins a donar un punt pastos. És una
presència elegant però en certa mesura excessiva ja que li dona massa
presència de gas. El trets principals del gust son l’acidesa, l’amargor del
llúpol i la frescor floral.
Acabem decidint que de gust ens dona
la sensació d’una triple suavitzada, i aquí ens trobem amb una altra sorpresa,
els 9º que amaga, fet que constatem en baixar dels tamburets. És una cervesa
perillosa! Potser com els camps centre europeus que evoca l’etiqueta. Al servir-la
amb pòsit el color passa dels tons groguencs als grisosos, com el cel de
l’etiqueta. I les flors vermelles? És aquesta presència floral que sentim en
l’aroma i en el gust? Representarà la sang bassada en els camps? Potser ens fem
masses preguntes, potser no hauríem de buscar-li tantes explicacions i gaudir més
de la cervesa.
En fi, en el gust l’hi notem punts
aromàtics florals. El gust és amarg i àcid... i ens queda sobretot la sensació
del pòsit, ens queda la sensació d’estar-nos menjant aquest llevat que acaba
surant per sobre de la nata muntada en que s’ha convertit l’escuma. Aquesta
cervesa d’alta fermentació, refermentada en ampolla, ens deixa la sensació
d’estar prenent el llevat de forma intravenosa, com si fos una dosi de morfina
al mig del camp de batalla com quan queien els ferits per les metrelladores de
la Línia Maginot que cobria la frontera franco-belga. Vaja, potser si que es
noten aquests 9º... això se’ns escapa de les mans, ja que la Línia Maginot no
es construí fins un cop acabada la I Guerra Mundial. Potser fóra millor que passéssim
a una altra cervesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada