Euskalerria 8º
Fa unes setmanes, en el marc
incomparable del reservat de l’Sven, vam poder gaudir d’una vetllada
interessant sobre cerveses i cervesers... Aprofitant la trobada del BBF (Barcelona
Beer Festival), l’Sven va convidar a gent de diverses procedències dins de la península
ibèrica relacionats amb el món de la cervesa. Allà vam tenir el plaer de conèixer
els companys de Naparbier, amb qui compartim dues aficions, la cervesa i la
música, mons que sovint es relacionen a l’hora de posar nom o donar una imatge
a les seves cerveses. Entre les seves produccions podem trobar una Janis Porter,
una ZZ+ i la que avui tastarem, la Back in Black, que per si queda algun dubte,
ret homenatge al disc d’ACDC. L’etiqueta reprodueix, en gran part, la imatge
del disc, el color, la tipografia, i el nom...
El primer que cal dir, és que tot i
fer una cervesa que s’hauria de definir com una Black IPA, no han buscat un
color estrictament negre, alguns fins i tot dirien que és massa clara per
ser-ho. I és veritat, al servir-la a la copa observarem una cervesa fosca,
sense ser negre, un to marró obscur i tèrbol que ens recordara als estanys on
anavem a caçar capgrossos quan érem més petits, o la xocolata desfeta de la
iaia. L’escuma l’acompanya amb un to torrat, beig, i amb una consistència
densa, com de nata muntada, però amb una bombolla gran i present. D’aquest
tipus de cervesa ens sobtarà la relació entre la imatge i l’aroma, és una
cervesa d’imatge dura, fosca i d’olors frescos, amb tocs torrefactats i molta
flaire de llúpol. Aquest últim serà el que ens dominarà i donarà força en nas,
deixant la resta d’olors com a acompanyants d’aquest solista, fresc, cítric,
floral...
En gust tornarà a predominar
l’amargor del llúpol, és amarga amb gustos cítrics i traces subterranies de
torrefactes, maltes, un xic de café...i fins i tot un punt aspre i picant
final. Com dèiem abans contrasta la imatge amb la resta, és de color fosc o quasi
negra, però té la força a la boca i narius d’una bona IPA. És densa i gustosa,
però el que sentirem sobretot és l’amargor, sinó recordem malament ens van
comentar que té 110 IBU (analitzats, és a dir reals...)
Per acabar, com que hem començat
parlant de la gent de Naparbier, amb qui coincidim amb els gustos, la bona
cervesa i la bona música, volem dedicar-los-hi aquestes últimes línies. Hem comprovat
que també coincidim en altres idees. Com per exemple amb la visió que tenen sobre
aquest estat que ens “acull”. També valorem la capacitat que tenen per fer foc
nou sobre aquests temps que estem vivint, ells, han patit un d’aquests temibles
ERE’s, i se n’estan sortint apostant per la formula de la cooperativa i per fer
un producte de qualitat... Des d’aquí els animen i apreciem molt la seva
iniciativa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada