“The Begin” va ser, irònica i malauradament, la primera i última obra de Curt Boettcher, Lee Malory, Sandy Salisbury i Joey Stec. Músics que van formar un dels primers supergrups americans, no tant pel pes específic dins la historia de la música, que el van tenir, sinó per la extraordinària qualitat de cada un dels seus membres; que després d’estar en diferents grups, es reuniren per crear “The Millenium”. Curt Boettcher, arranjador i productor polit i refinat, que se’l va considerar el rei del “Sunshine Pop”, estava al davant del projecte.
El que diré és bastant tòpic, però és difícil trobar en una primera obra el nivell assolit a “The Begin”. L’àlbum en el seu moment passà desapercebut, i ha estat sempre fora de qualsevol llista dels millors àlbums de la història de la música, però segur que el temps el posarà en el lloc que li pertany. Sense cap mena de dubte va ser un sorprenent èxit artístic, tanmateix però, poc conegut i d’escàs ressò públic. No va generar gaires beneficis per a la discogràfica, sent l’àlbum més car per a Columbia fins al moment.
Amb aquestes credencials i el fet que els mitjans tècnics del moment no permetessin assolir les condicions necessàries per a replicar raonablement l’àlbum en directe, fet pel qual, suposo, no he trobat cap gravació, va fer que comencés el desencís del seu màxim exponent, Curt Boettcher, per tirar el projecte endavant. La qual cosa va fer, si cap, que l’abast mediàtic fos menor.
Tanmateix també van tenir poca connexió amb el públic, que estava més a prop d’una consciencia social associada a una actitud més de combat que a una actitud més lúdica-contemplativa, això va fer que, The Millenium, quedessin fora de la realitat del moment d’un convuls 1968. Any d’efervescents esdeveniments socials, amb una societat que estava més propera a grups que connectaven a través d’un rock més directe, altrament d’una qualitat innegable, com el de Hendrix, Cream o la Credence, i menyspreessin la psicodèlia de sons brillants i harmonies pop de The Millenium. Poc després d’editar l’àlbum es separaren.
The Millenium, amb altres projectes altrament no gens menyspreables com Craby Appleton o Sagitarius, va tenir una innegable i més que acceptable bona continuació, però sens dubte, no a l’alçada d’aquest enorme “The Begin”.
Us deixo amb "To Claudia on Thursday".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada