Rogue Chipotle Ale

EEUU, 5º

La primera sortida a l’altre banda de la frontera belga no va ser molt reeixida, aquesta setmana intentarem esmenar la decepció d’aquell tast, portant-vos una de les cerveses que solem repetir. Fer justícia i deixar clar que, a més a més de la cervesa de la granoteta, hi ha molt bones cerveses per aquelles contrades.

Abans de començar el tast parem atenció a la seva etiqueta. Per una banda, observarem que aquesta brewery, té la peculiaritat de dedicar els diferents tipus de cerveses que produeix. N’hi ha una dedicada a les seves mares, una altre als seus pares, aquesta esta dedicada a:

“Dedicated to the spanish author Juan de la Cueva, who, in 1575, wrote of a mexican dish that combined seedless chipotles with ale”

“Dedicat a l'escriptor espinyol Juan de la Cova, que, el 1975, va escriure sobre un plat mexicà que combinava chipotes sense llavor amb cervesa”.

Sorprèn també, que sent una cervesa ianqui, hi hagi un predomini tant clar del color vermell, té un punt roig. El personatge amb el puny esquerra enlaire. L’estrella, símbol reiteratiu en aquesta casa, que en aquest cas és vermella. Per acabar amb el tema de l’etiqueta, observem que la informació que ens dona tendeix a ser molt complerta i descriptiva. Fa referència als IBU (mesura de graduació de l’amargor d’una cervesa) i altres elements 12º plato, 82AA i 23ºL, els quals desconeixem el seu significat, esperem que per pocs dies.

Ens porten la cervesa i dos gots coneguts com a “pint glass”, els quals porten la imatge de la cervesa impresa. L’hi dediquem un minut, per acabar decidint que algun dia parlarem de la ciència del continent... és a dir, quina és la millor copa per a cada cervesa i quina és la millor cervesa per a cada copa.

 

Ens servim, doncs, una cervesa que es mostra generosa amb l’escuma. Però aquesta desapareix ràpidament mentre discernim sobre la relativitat d’aquesta apreciació. L’escuma pot variar segons la temperatura de la cervesa, la temperatura del got, l’angle de tirada, l’alçada... buf! Realment a vegades som agosarats en les apreciacions, però el que no és relatiu, és el que queda un cop ha passat l’efervescència inicial. Per sobre del líquid queda un llençol d’escuma que es mantindrà, pràcticament, durant tot el tast.

Abans d’intentar definir el color, constatem un tret que ens acompanyarà durant tot el tast. En posar la cervesa a la copa, tenim certa sensació de densitat, de xarop. El color ho recorda, un color rogenc com el d’un xarop. Apiretal? Per altra banda també té un punt tèrbol, pot semblar una resina amb un punt àmbar o ocre. A contrallum constatem un lleuger toc verdós i encara destaca més l’aspecte tèrbol, que en un primer moment havia quedat amagat per la fredor que traspua el got.

Es pot subministrar via endovenosa o via oral, la última sol ser la més usada.

L’olor es penetrant, peculiar, característica. Podem sentir maltes i un punt picant en l’aroma, ens torna a la memòria el concepte de medecina, de xarop. Un cop la tastem té una bona entrada, fàcil, fresca, notem les maltes i un punt fumat que ens sorprèn, però que l’etiqueta ens confirma:

“spiced with smoked jalapeno peppers”

“condimentada amb chiles jalapeños fumats”

En el gust tenim una percepció més alcohòlica del que en realitat té, però el que destaca en aquesta cervesa és el seu punt final. Un cop ha passat gola avall, retorna al fons de la llengua amb un punt picant, fort, persistent. Ens deixa la percepció que ens ha tocat la ruleta russa del pebrot del padró! Un cop seguim bevent, ens recorda al menjar mexicà, al xili, deixant-nos a la boca la sensació persistent, com si s’anés acumulant, i gustosa del picant! Realment una bona cervesa pels que s’atreveixen amb quelcom diferent.

Publicat per Moisès i Joan