Catalunya, 6'5º
Quan vam començar aquesta aventura teníem clar que havíem de començar amb una cervesa de casa. La decisió va ser presa, no tant per un acte de xovinisme, sinó per reconèixer, de part nostre, la bona feina feta per la gent d’aquí.
Des de l’estiu de 2009, la producció artesanal catalana ha crescut molt, tant en quantitat, com i sobretot, en qualitat. Bon exemple d’això és l’entrada de dues marques catalanes en un dels temples belgues de la cervesa, el “Moeder Lambic” ( el “Hall of Fame” de les cerveses belgues) la tardor del 2009. Una d’elles és la Guineu Riner, aquesta cervesa està elaborada pel mestre cerveser de la cervesera Guineu, en Guzman. Es extremadament aconsellable, per a aquells que s’inicien en el procés de fer cervesa, un tast o una xerrada amb ell, t’orientarà, et donarà idees i podràs gaudir dels seus amplis coneixements. Les seves cerveses estan fetes només amb els quatre ingredients bàsics, bona aigua, maltes, llúpols i llevats. Aquells que volem experimentar amb condiments i altres elements, ens diria que hi ha tot un món a recórrer només amb aquestes quatre variables.
La Guineu té una carta de nou tipus diferents de cerveses , això ens genera una pregunta; atrevits o inconscients? Per aquest tast hem triat la Montserrat, la seva cervesa negra. Com diu el mestre Sven, no és una Porter ni una Stout, és una negra autòctona...en tot cas, nosaltres creiem que tira cap a Stout. Avui la prenem d’ampolla, mentre parlem d’ella sentim nostàlgia del barril de la magnifica Dry Hopping que va fer amb aquesta cervesa i vam tenir la oportunitat de provar. Llàstima que allò fos només un experiment i no la comercialitzi.
Ens acomodem a la taula 7, la que ens permet un raconet de treball tranquil, i ens servim la cervesa en un got de pinta. En posar-la al got trobem que l’escuma és poc generosa, té poca presència i desapareix ràpidament tot deixant un petit tel sobre la foscor de la cervesa i un anell en el contacte amb el vidre.
Sense remenar gaire ens arriba l’aroma característic d’aquesta cervesa, les maltes torrades, la remenem i l’aroma és multiplica amb molts matisos. Tenim la sensació que tant l’aroma com l’escuma “cafetegen”. En quan al color, observem una cervesa negra, negra, negra...si en Rubianes aixequés el cap, en diria “negro-betum”. És molt opaca, no deixa passar la llum. Exceptuant la escuma ens recorda molt a la Guinness.
L’apropem al llavis i ens dona una prim
era sensació de cafè torrat, és molt amarga, en aquest cas no deixa de ser un elogi, que busques sinó en una cervesa negra? La qualitat ens sorprèn, ens deixa fora de lloc. Un cop la deixem baixar gola avall ens deixa un bon gust a la boca, la bombolla i l’escuma desapareix i ens deixa un toc amarg a la llengua, amb regust de cafè. És saborosa i com bona cervesa negra que és, ens dona la sensació que es pot mastegar.
era sensació de cafè torrat, és molt amarga, en aquest cas no deixa de ser un elogi, que busques sinó en una cervesa negra? La qualitat ens sorprèn, ens deixa fora de lloc. Un cop la deixem baixar gola avall ens deixa un bon gust a la boca, la bombolla i l’escuma desapareix i ens deixa un toc amarg a la llengua, amb regust de cafè. És saborosa i com bona cervesa negra que és, ens dona la sensació que es pot mastegar.
Per acabar, no volem acomiadar-nos sense deixar clara una cosa. Hi ha un treball excel·lent al darrere d’aquesta cervesa. Ha anat millorant, i cada cop que la tastem, es nota que s’ha fet un pas més cap a la quadratura del cercle. Potser sonarà molt agosarat, però des de la nostra humil percepció, hem de dir que aquesta és la millor cervesa catalana del moment!
Publicat per Moisès i Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada