Westvleteren Blond, 8, 12

Aquesta setmana anem tard, estem arribant al final del túnel i amb el neguit perquè arribi el dia de poder tornar a gaudir de l’espai que ens proporciona l’entorn de Ca l’Sven, hem decidit abordar una tasca complicada...Fer un tast de tres cerveses, al llarg de la primera setmana de l’any hem gaudit de les cerveses d’una gran abadia trapista, la Westvleteren!

Les tres cerveses a les que avui ens referim, s’elaboren en una abadia trapista, però primer explicarem què significa trapista. Només hi ha set abadies trapistes que facin cervesa, sis a Bèlgica i una als Països Baixos. El procés d’elaboració està controlat per normes molt estrictes, la cervesa s’ha d’elaborar dins dels murs de l’abadia, s’ha de fer (o controlar) pels monjos i una part important dels beneficis han d’anar a causes socials. Aquesta abadia en concret té una producció limitada, donat que la seva finalitat és l’”ora” i després el “labora”. Segueixen doncs, una bona màxima, “fer cervesa per viure i no viure per fer cervesa”.

Westvleteren Blond

Bèlgica, 5’8º

Comencem amb una cervesa tipus Blonde, la qual és la més diferent de les tres. Només abocar-la a la copa ens ho demostra mostrant-nos una densa escuma blanca, que puja amb força i que mantindrà una bona consistència durant molta estona. Observarem un dit d’escuma a la nostra copa, blanca, amb una bombolla forta, i amb una presència com de nata batuda, deixant petja clara al voltat del vidre.

El color de la cervesa és molt clar, color mel, però no d’aquella fosca, sinó d’aquella mel clara que es fa a partir de les flors, com el romaní...Té un punt mat. Algú que treballa amb disseny, ens diria que és un Pantone 200 i escaig.

L’aroma contrasta amb el de les seves germanes, és un olor fresc, atraient, que entra molt bé. Podem notar-hi algun toc especiat, però cal destacar que és molt equilibrat. En boca és suau, amb un punt lleuger d’amargor i un final picant, podria ser nou moscada o pebre. A mesura que la vas gaudint, queda una presència elegant, que retorna i es manté, que no infla, la bombolla es suau.

Aquesta cervesa ens combinaria molt bé amb un aperitiu, o per acompanyar un peix, una closca, un bon marisc...Tenim clar que blanqueja. Tot i que creiem que tot ho té molt ben posat i molt equilibrat, voldríem destacar la força d’entrada del seu aroma. T’atrau amb el nas entrant molt bé, per després fer-se suau a la boca.

Westvleteren 8

Bèlgica, 8º

Seguim amb el nostre recorregut per aquesta abadia. Ara tastarem una cervesa que es podria descriure com una Belgian Strong Ale, diferent a la seva successora, una Strong Dark Ale. A la copa podrem observar una cervesa amb una escuma amb un color trencat, tirant a un cru fosc o beig. Aquesta escuma té un recorregut similar a la seva germana gran, baixa molt ràpid, mostrant una bombolla petita i un anell al voltant de la copa. I si la movem una mica no deixa petja a la copa.

El color és fosc, com el d’un caramel rogenc, el qual ens deixa passar una mica la llum. Ens recorda als refrescos de cola, pensem amb una cola esbravada, de marca blanca...Bé, hauríem de recorre a altres recursos, però les nostres limitacions són clares i no volem amagar-les, no fos cas que se’ns confongués pel que no som.

A l’aroma podem començar a copsar les maltes torrades, un punt de xocolata, de regalèssia...És un aroma suau, que en certa mesura ens recorda a llar de foc. Quines curioses relacions fa la nostra ment!

Passem a fer treballar les nostres papil·les. Aquí notarem com aquesta cervesa és d’aquelles que ens donen un punt d’escuma a l’entrar, però que ràpidament és desfà suaument sobre la nostra llengua. Els gustos que sentim provenen de les maltes torrades, una mica de caramel, una mica de xocolata i un punt fumat. Ens sorprèn la seva consistència, en aquest cas la ment ens porta a una sopa! Ens deixa la llengua eixuta, seca, aspre i amb un regust de regalèssia. Parem, cal pensar que aquesta cervesa té vuit graus, tot i que no sabem on els amaga!

Mentres estem escurant les últimes gotes de la copa, comentem que aquesta és una cervesa per a un final d’àpat. Per unes postres o per a les últimes copes. Després tocarà un gin-tònic o anar cap a casa! Si clar!

Westvleteren 12

Bèlgica, 10’2º

Per acabar, ens trobem amb una cervesa fosca, però una mica translúcida. El color es com de cafè aigualit, en certa mesura ens pot semblar coca-cola, però d’aquelles en que el gel s’ha desfet fins a canviar-li el color. Un cop a la copa, podem copsar que l’escuma no ha fet acte de presència, ha desaparegut amb rapidesa deixat tant sols un petit tel al mig de la copa.

Aquesta és una cervesa fosca, per tant, decidim deixar-la reposar una estona abans de tastar-la, per tal que agafi temperatura, la qual cosa ens permetrà que ens mostri tot el seu caràcter i ens permeti copsar amb més força el seu sabor. Durant aquesta estona busquem identificar els matisos del seu aroma, creiem notar olors d’herbes i d’espècies (podria ser pebre i/o coriandre). La flaire té un punt picant que es confirma en el regust que deixa a la boca.

En boca té una bombolla petita, que no destaca, que passa desapercebuda. Llavors, és quan ens adonem que hi ha quelcom que també passa desapercebut, l’alcohol. Abans de seguir, hem de parar i comentar: Que ben integrats estan aquests 10 graus. El gust, ens confirma el punt amarg de les cerveses amb maltes torrades, amb un equilibri molt interessant d'herbes i d'espècies, els quals ens han entrat primerament pel nas. Cal destacar que és una cervesa amb cos, d’aquelles que es manté a la boca quan ja fa estona que ha estat ingerida, persistent sense arribar a ser empallegosa.

Si tenim la precaució de deixar-la reposar per agafar temperatura, és una cervesa realment bona, cal destacar l’equilibri dels gustos i la bombolla perfectament integrada. És la cervesa ideal per substituir la copa de després de l’àpat. O per fer-la abans de la copa de després de l’àpat. O per fer-la entre àpat i àpat. O per fer-la enmig de l’àpat. O per no fer àpat. Àpat! Fins un altre!

Ah! Per cert, això si que és una etiqueta moderna i elegant.

Publicat per Moisès i Joan