La Rulles Triple

Bèlgica, 8'4º

Aquesta setmana ens hem posat nostàlgics, celebrem una retrobada amb una bella amiga, La Rulles Triple. L’Sven torna a tenir a la carta aquesta cervesa que ens ha acompanyat en tants bons moments. En la tria ha pesat molt el record d’estones a la cuina, preparant un àpat col·lectiu combinant tertúlia, destresa culinària i una copa de Rulles.

A simple vista pot tenir l’aspecte d’una “litrona” qualsevol, ja que es presenta amb ampolla de ¾. L’aspecte ens mostra una cervesa que no destaca per la seva presència. L’etiqueta no convida a pensar en una cervesa d’alta gama, i en copa no ens captiva, no crida l’atenció, no ens convida a tastar-la, però la nostàlgia, un envàs pràctic per quan s’és colla i sobretot el seu excel·lent gust en boca, ens porta, de tant en tant, a tornar a ella.

Ens servim les copes entre boirosos records de passades trobades festives i observarem una cervesa amb l’escuma esponjada, clara i persistent, amb un color molt clar, groc-palla, un to clar de mel de flors d’estiu. Deixa passar la llum tot i tenir un petit toc tèrbol. L’olor no es rodó, “notem sabó”, seguim amb el sentit de l’olfacte emboirat... més que el sentit de l’olfacte emboirat, el que tenim és una absoluta manca de criteri olfactiu. El que haurem de fer, és algun curs per saber parlar amb propietat de les olors. La veritat és que té un punt floral, això podria explicar el tuf de sabó, lavanda? Dixan? Pensem que la copa no l’ajuda gaire, potser si que aquest cop no és la més adequada... tot i que és la ve de fabrica. De totes maneres quan passen els minuts millora notablement, una perquè els 8’4º, encara que no es notin, acaben fent efecte; i dos perquè acaba predominant una suau flaire de llúpol.

Arribem, per fi, al punt fort d’aquesta cervesa , el seu pas per la boca i el que apreciaran les nostres papil·les. Entra suau, fresca, gens ambiciosa i sense grans pretencions. En aquests moments notem els gustos més florals, més aromàtics del llúpol. El rere-gust, ens retorna amb força la seva presència suaument amarga, deixant una agradable sensació seca i gustosa a la llengua. Des del nostre punt de vista, és una cervesa enorme en gust.

La trobem interessant per amenitzar un àpat, per entrar-hi, per encetar una xerrada, o com dèiem al principi, per l’estona de preparació d’un dinar amb colla. Al cap de la primera copa veus el mon d’una altra manera, et desinhibeix i et llences de cap a l’apassionant món de les relacions humanes. Deu ser que té l’alcohol molt ben amagat, bé, de fet no. L’expressió adequada seria que el té molt ben posat.

Publicat per Moisès i Joan