La realitat és que la primera vegada que vaig sentir la veu de George Lewis Jr, no m’imaginava que el personatge que s’amagava darrera el nom tant suggent de Twin Shadow, fos un pinta amb aspecte de “latin lover” i de “macarra” de barris baixos.
A la que investigues una mica descobreixes que George Lewis Jr, va néixer a la República Dominicana i quan veus la primera imatge d’ell et descol·loca una mica, però a mesura que escoltes l’àlbum, et deixes duu per la seva proposta musical i et deixes de prejudicis simplistes. La música recorda la dècada dels vuitanta, però amb la patina d’aquest peculiar personatge, que sap portar-la cap al seu mon, per embolcallar-la de guitarres, percussions i aquests teclats tant del moment.
Amb això, aconsegueix unes cançons que et sedueixen des del principi fins al final. En tot l’àlbum es respirar aquest esperit, “hortera”, si perquè no? Els vuitanta d’això en sabien una estona llarga, així que hi trobem Fleetwod Mag, Depeche Mode o el David Bowie de “Let’s Dance”. Tanmateix, sens dubte, no se li pot negar la valentia de capbussar-se en aquesta dècada que va fer tant mal als amants del bon gust i sortir-se’n amb un treball de gran qualitat. Una altra grata sorpresa, és descobrir que darrere de la producció hi trobem al Grizzly Bear, Chris Taylor. Bé, en definitiva, un bon regal per tots aquells que van viure aquella època i una descoberta per a altres. Potser.
A la que investigues una mica descobreixes que George Lewis Jr, va néixer a la República Dominicana i quan veus la primera imatge d’ell et descol·loca una mica, però a mesura que escoltes l’àlbum, et deixes duu per la seva proposta musical i et deixes de prejudicis simplistes. La música recorda la dècada dels vuitanta, però amb la patina d’aquest peculiar personatge, que sap portar-la cap al seu mon, per embolcallar-la de guitarres, percussions i aquests teclats tant del moment.
Amb això, aconsegueix unes cançons que et sedueixen des del principi fins al final. En tot l’àlbum es respirar aquest esperit, “hortera”, si perquè no? Els vuitanta d’això en sabien una estona llarga, així que hi trobem Fleetwod Mag, Depeche Mode o el David Bowie de “Let’s Dance”. Tanmateix, sens dubte, no se li pot negar la valentia de capbussar-se en aquesta dècada que va fer tant mal als amants del bon gust i sortir-se’n amb un treball de gran qualitat. Una altra grata sorpresa, és descobrir que darrere de la producció hi trobem al Grizzly Bear, Chris Taylor. Bé, en definitiva, un bon regal per tots aquells que van viure aquella època i una descoberta per a altres. Potser.
Fa dies que estic pensant en tornar-me a comprar els àlbums d'Spandau Ballet. Aquí us deixo amb "Shooting Holes"
twinshadow.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada