La dècada dels vuitanta va fer molt mal. El fenomen discoteca va influenciar per sempre de forma directe en el meva manera d’entendre la música. Ritmes electrònics enganxosos, treballades lletres de conceptes profunds “Barcelona yo tengo corrida en la Plaza de toros”, tornades estrafolàries repetides fins a l’avorriment “in Vietnam I’was nineteen, nineteen, nnnnnnineteen, exquisides produccions italianes. Hi ha molts que no ho van superar mai, hi ha qui ha quedat marcat per a tota la vida, a mi només m’ha quedat una lleu obsessió per a qualsevol tipus de música electrònica. Ho vaig intentar de contrarestar amb el “grunge”, però havien sigut masses hores d’exposició.
Originaris d'Ontario, Canada, Junior Boys, és un duet de pop electrònic en el qual destaca la veu de Jeremy Greenspan. Una veu suau, tranquil·la, reposada, més aviat xiuxiuejada que cantada i embolcallada per la sofisticació electrònica dels seus delicats ritmes. Creant així un tot, on “beats” i veu es fonen per crear una música tranquil·la, elegant, donant lloc a moments d’emocions contingudes, moments de vellut i copes de “Dry Martini”.
Like A Child
JuniorBoys.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada