Segurament hi ha persones que mereixien haver tingut més sort que la que van tenir, James Victor Chesnut podria ser un d’ells. Un accident de cotxe el deixà en cadira de rodes i parcialment paralitzat quan tenia divuit anys. Resident a Athens, la mateixa ciutat d’on provenen REM, Micheal Stipe l’hi va donar un cop de mà en els seus inicis i l’hi va produir els seus primers discs. Vic era un artesà provinent de la tradició “folksinger”, tot i així, en aquest “North Star Desert”, sembla no conformar-se amb els patrons del “folksinger” corrent i transgredeix els canons per donar una altra alternativa a la seva música folk. Des de la fragilitat, sempre acompanyat de la seva guitarra i el seu barret, s’esprem per donar el millor que ha fet mai. Es despren quelcom de necessari en la seva actitud, una necessitat violenta. El folk es torna rock, esquerp, fosc, malenconiós, emotiu... donant pas a cançons estripades, petites tempestes elèctriques, la distorsió es desboca i ho acompanya amb la seva càlida veu, una veu que transcendeix del simple cant, commou, transmet tristesa, desolació i et deixa amb el cor compungit. Pot ser no és un disc per anar de festa, però si que és un disc absolutament necessari. Indispensable. Us deixo amb Virginia, que tot i ser del darrer àlbum abans d'aquest "North Star Desert", és la canço que va fer que em fixès en ell.
vicchesnutt.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada