Aquesta setmana hem traslladat el tast a dissabte, juga el Barça , Ca l’Sven s’engalana i es respirar un sa ambient culé. Escollim la cervesa per la peculiar proposta del mestre cerveser, del qual no recordo el nom, però l’hem vist més d’un cop a Ca lSven. Aquesta casa cervesera, situada a prop de Gant, al nord de Bèlgica, ens proposa una cervesa feta amb la combinació, “coupage”, de dos cerveses diferents, una “Tripel” i una “Gueuze” o làmbica. Hem parlat dels dos tipus de cervesa en els tasts de “Slaapmutske Tripel” i de la “Oude Gueuze Vielle”. Ens trobarem amb una birra especial, que manté el caràcter fort i altiu de les “gueuzes”, però suavitzada per la “tripel” per fer-la més accessible.
Abans d’obrir-la i poder gaudir d’aquesta encertada combinació cervesera, observem l’etiqueta, constatem en la informació, que el mestre cerveser ens aconsella sobre la temperatura a la qual hem de servir la cervesa. Fa dies que en parlem i creiem que és un tema molt a tenir en compte. Hem tastat cerveses que milloren deixant que agafin temperatura, al mateix temps n’hem tastat que milloren si estan més fredes. En aquest cas, ens proposen veure-la entre 6 i 9 graus.
Ens servim la cervesa mentre el Barça salta al camp. De moment la cervesa prome
t més que el partit, el qual aquesta setmana es mostra espès...En canvi la cervesa se’ns mostra amb una escuma rabiosa i generosa, aquesta escuma blanca i consistent que aguanta amb fermesa amb un bon gruix (uns dos dits). Van passant els minuts i l’escuma aguanta, com aguanta la defensa de l’Hèrcules, no farem bromes al respecte com: Una defensa hercúlia!
t més que el partit, el qual aquesta setmana es mostra espès...En canvi la cervesa se’ns mostra amb una escuma rabiosa i generosa, aquesta escuma blanca i consistent que aguanta amb fermesa amb un bon gruix (uns dos dits). Van passant els minuts i l’escuma aguanta, com aguanta la defensa de l’Hèrcules, no farem bromes al respecte com: Una defensa hercúlia!
La cervesa és color daurat, com palla clara, i al mateix temps és tèrbola, deixa passar la llum de forma difuminada, ens recorda la terbolesa d’un “vino turbio”. La primera pista del que tastarem, ens la dona l’aroma. En aquest aspecte, la cervesa ens mostra la força de les làmbiques, l’aroma fresc, àcid, viu de les “Gueuze”, ens omple les narius i ens posa la pituïtària en orbita.
En boca, d’entrada té un toc picant, ens aporta una barreja de sensacions, ens dona el punt bo de les “Gueuze”, per qui creu que el tingui, però suavitzat pel toc de les “Tripel”...Gol!!!! Goool de Pedro! Realment no es pot fer un tast tranquil mirant el Barça! Que poc professionals que som. Bé, aquesta cervesa se’ns mostra equilibrada, en certa mesura com aquest Barça. No té la força salvatge d’una “Gueuze”, però si que ens mostra el seu caràcter. La “Tripel” li dona un punt amable, la pacifica, la combinació ens dona una cervesa molt personal, un bon experiment que permet, entre d’altres coses, entrar al complicat món de les làmbiques des d’una altre perspectiva.
Un altre dia parlarem de Setembre, que no és la última pel·lícula de Woody Allen, sinó un experiment similar fet a casa nostre per en Carles d’Agullons. Per cert, per si ens llegeixes, donar-te les gràcies a tu i a la teva família per obrir-nos les portes de casa teva aquest diumenge passat. Recomanem fer una visita a aquesta micro cerveseria de Mediona, sens dubte una experiència única. Gràcies i felicitats per la feina tant ben feta. Bravo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada