Bèlgica, 11’5º
Aquesta setmana, hem decidit tornar a provar una quàdruple, però aquest cop ens hi hem acostat des d’una altra perspectiva. Aquest cop, abans de començar, hem consultat les nostres fonts. Per una banda internet, i per l’altra, el llibre de capçalera que tot cerveser hauria de tenir, “La cerveza, poesia líquida” d’Steve Huxley. Aquest nou procés i aquest rigor que ens caracteritza, ha posat de manifest l’abast de la nostra ignorància, ja que no tot són matemàtiques i llibres. Ens ha costat entendre i trobar que hi ha darrera d’aquest concepte, per començar, aquesta forma de fer cervesa té molts noms, Grand Cru, Quad, Quadruppel, Bèlgian Strong Drak Ale o simplement Drak Ale.
Ens trobarem doncs una cervesa complexa, amb més maltes, i normalment condimentada amb sucre candi, la qual cosa ens dóna una cervesa més carbonatada i amb més força alcohòlica. I com veurem, aquests trets es mostren amb força en aquesta cervesa.
Ens la servim, i observarem com la carbonatació ens dona una cervesa escumosa, rabiosa, potser en excés. L’escuma és de color blanc trencat, o blanc torrat. La bombolla que veiem a l’escuma i a la cervesa és grossa. El líquid és fosc, rogenc amb tocs daurats, un color ambre fosc, brillant, i que ens mostra un toc de rovell.
L’olorem i potser ens caldrà demanar el comodí malta? Ens donem una mica de temps, ja que la temperatura ambient sempre ens donarà més trets d’identitat. El primer que ens destaca és l’olor alcohòlica, però per sota ens destaquen uns tocs de cítrics i un punt d’aroma fresc. Al mateix temps sentim aromes de malta, aquest cop sense comodí.
En boca seguin sentint la força de l’alcohol, en certa mesura és una cervesa que comença a apropar-se a un licor. Tot i que el color i l’olor ens predisposava a notar un cos brusc, cal dir que no ha estat així. Notarem molt les maltes, amb un tocs d’herba fresca i uns punts cítrics, i una sensació agredolça. La cervesa té un toc dolç i un punt amarg, però molt suau. Segurament és una cervesa per a postres, per acompanyar un bon músic, o dos.
La d’avui és una cervesa on les maltes han guanyat als llúpols, i això ens obre un debat entre nosaltres. Quines cerveses ens agraden més, aquelles que estan altament llupolitzades, com per exemples les IPA? O com les d’avui en que el llúpol pràcticament no es nota? Aquestes cerveses que des del primer moment sentim l’aroma de les maltes bases, el torrefacte, i la xocolata que ens aporten les maltes torrades? Al final, el debat arriba a un punt de relativització i ple de tòpics. Vaja, que si la cervesa és bona, es bona... sigui com sigui! I que hi ha una cervesa per a cada moment i un moment per a cada cervesa!
Salut i bona setmana!
2 comentaris:
El llúpol està de moda, només ens hem de fixar en les artesanes catalanes on la gran majoría ténen aquest ingredient predominant. Però no ens hem d'oblidar de que les cerveses amb més malta potser no seràn tan refrescants copm les llupolitzades però ens dónen més notes de tast, són més evolutives i envelleixen molt millor.
Urthel és una fàbrica relativament jove, fou fundada l'anys 200 per Hildegart van Ostanden, una de les dones més emprenadores de Bèlgica els últims anys, posicionant les seves cerveses entre les millors del món. Actualment ténen tres tipus La Saisonière, Hop It i Samaranth, en el record queden les Blond, Tripel i Bock.
Gràcies Sven, la teva saviesa sempre és ben rebuda.
Publica un comentari a l'entrada