Elliot Smith, és un d’aquest autors que d’entrada poden passar desapercebuts, però, poc a poc, va produint una gruix musical al qual finalment has de parar orella. Una infància dura, perseguit per depressions i la drogoaddicció, temes que sovint podem trobar a les seves cançons, fan que esdevingui un d’aquests personatges turmentats i maleïts de la música.
D’aparença poc atractiva, de semblant tímid i trist, et captiva per la seva fragilitat i la melancolia de les seves cançons pop, d’estructura senzilla i melodies punyents cantades sense contemplacions.
Multi-instrumentista de veu suau i dolça, crea les cançons a través de petites histories, convertint-les en precioses joies fràgils, que et colpeixen per la seva força emocional. Després d’uns quants àlbums, arriba “Either/Or”, confirmant la innegable qualitat d’aquest artista. Ni l’èxit de “Miss Missery” guanyadora de l’Oscar a la millor cançó per a la pel·lícula “El indomable Will Hunting”, aparta a Elliot del seu camí, temptat per les grans discogràfiques, segueix creant a un alt nivell, sense deixar-se corrompre per la temptació de grans produccions o les grans vendes, creant “XO” i “Figure 8”, un altre dels seus millors àlbums.
En definitiva, un d'aquest personatges solitaris, envoltat de misteri i tragèdia fins el dia de la seva mort. El 2003, a l'edat de 34 anys, se'l va trobar a casa seva, mort de dos punyalades al pit, aparentment auto-infligides. Alguns us preguntareu, cal parlar d'aquestes coses, doncs si, encara que només sigui per recordar que gran era.
Us deixo amb Waltz #2 (Xo). No hace falta decir nada mas.
SweetAdeline.net
2 comentaris:
Es curioso. Todos mis amigos adoran a este hombre y yo nunca he conseguido entrar en su ¿poética? ¿estilo?.Bon Ivers, M. Ward, Andrew Bird o Damien Jurado tan diferentes entre si me parecen superiores. No quiero decir que el hecho de que Smith se suicidara lo haya situado a un nivel superior (es más gente la que opina como tú que como yo)pero si que a contribuido a hacerlo intocable. En fin, que la próxima vez que vaya a tu casa me los llevaré todos y los volveré a escuchar. Parece que me estoy perdiendo algo...
Veig que t'has donat per al·ludit, mai serà tard per tu jove padawan.
Publica un comentari a l'entrada