Bèlgica, 10º
Aquesta setmana hem hagut de fer el tast fora del nostre habitat natural. Un concert i d’altres activitats, han fet que haguéssim de modificar la nostre rutina setmanal dels divendres al Drunk Monk. Hem sigut previsors i farem el tast a casa, sent sincers, hem de confessar que no és el mateix. Bé, finalment triem entre les que tenim a la nostre nevera, els estruços que surten a l’escut de l’etiqueta ens criden l’atenció. Segurament és el que fa que ens decantem per la Pannepot. Ens preguntem. Hi ha estruços a Bèlgica? Reflexionem. Potser després ho esbrinarem.
La repartim en dues copes, observem al servi-la que en la darrera copa hi resta un cert pòsit. Pot generar un mica d’angúnia, i segurament el mestre cerveser de la Pannepot prefereix que ho deixem a l’ampolla per no emmascarar el gust real que ens vol mostrar. De totes maneres, aquest pòsit, a molts cervesers els agrada, ja que pot donar més intensitat. Fins i tot, es diu que és bo per la salut, al trobar-s’hi concentrat una bona quantitat de vitamina B.
Tenim ganes de tastar-la, ja que visualment ens resulta atractiva, abans d’arribar a la boca ens entra pels narius, amb olors torrefactes, cafè, maltes i alguna espècia que no reconeixem d’entrada. La cervesa té una escuma poc densa, fosca, torrada, interessant i volàtil. Té un color molt fosc, sense arribar a ser negre, i completament opaca. L’aparença és com si ens hem servit un cafè americà.
Aquesta olor ens segueix atraient, fins a gaudir-la amb tota la seva força a la boca. El primer glop es fa notar amb un gust especiat, amb un regust a cafè i un punt amarg al final. Xerrem una estona abans de seguir bevent, quan hi tornem ens adonem que la cervesa millora, ara hi trobem més sabors, ens sembla notar les maltes torrefactes, un punt de regalèssia, un amargor i un punt aspre final que se’ns queda persistent a la llengua.
Busquem la carta de l’Sven a internet. Hi ha quelcom que ens sorprèn, diu que hi podem trobar vainilla, però nosaltres no l’hi sabem trobar. Potser ens l’està fotent o potser no tenim el nas prou fi. El que si és cert, és que l’Sven parla de la Pannapot 2005 i nosaltres tastem la 2009. Això crea un altre tema de debat. Pot canviar tant una cervesa d’un any a un altre
? D’entrada trobem curiós que les cerveses datin les anyades com si d’un vi es tractés. Estrella Damm Gran Reserva ’08. No hi estem acostumats, però és raonable, si l’elaboració és similar a la del vi, per artesanal, és normal que diferenciïn les anyades. A més a més, pot ser que el canvi sigui buscat. És a dir, que a la del ’05 i hagi vainilla i a la del ’09 no. Ho consultarem.
? D’entrada trobem curiós que les cerveses datin les anyades com si d’un vi es tractés. Estrella Damm Gran Reserva ’08. No hi estem acostumats, però és raonable, si l’elaboració és similar a la del vi, per artesanal, és normal que diferenciïn les anyades. A més a més, pot ser que el canvi sigui buscat. És a dir, que a la del ’05 i hagi vainilla i a la del ’09 no. Ho consultarem.
En definitiva creiem que l’hem encertada, una bona cervesa que ens ha acompanyat una bona estona, deixant un bon regust de boca que ens farà recordar-la més enllà del moment de veure-la. Li haurem de donar les gràcies als estruços?
Publicat per Moisès i Joan
3 comentaris:
Pannepot és una cervesa que evoluciona molt bé amb el temps, inclús la trobo més bona als dos anys que no pas quan és massa fresca, el tema dels estruços té una raö: en Urbain i Phillippe eren copropietaris d'una granja d'estruços amb unes quantes habitacions pel turisme rural, és en aquesta granja on van decidir poc a poc a fer cervesa pels seus visitants, sense imaginar que avui en dia serien considerats una de les millors fàbriques del món!!. El 2003 se'ls va ajuntar en Carlo i fins el 2008 han estat fent cervesa a la fàbrica Deca a Woesten-Vleteren, i des del 2009 fabriquen a les instal.lacions d'una escola abandonada que els ha deixat l'ajuntament com un favor pèr haver posat la població en un plànol d'interés mundial.
Moisés heu d'agafar per la propera una ampolla del 2006 i la del 2009, no les reserves sinó les Pannepot normals i veureu la gran diferència i com sobresurten més els aromes.
Vaja, ara si que m'has deixat de pasta de moniato. Gràcies Sven.
Ja ja ja, ja t'ho vaig dir que quan tingués temps deixaria un comentari, ho feu molt bé, jo us puc ajudar amb l'origen i la fàbrica de cada cervesa, per això no cal ni agafar un llibre, ho tinc tot al cap!! menys dissabtes i diumenges pel matí que no m'en recordo de res!!
Una abraçada,
Salut i cervesa,
Sven
Publica un comentari a l'entrada