27.12.10

Oude Geuze Vieille


Bèlgica, 6º

Tot i que la nostra cerveseria de capçalera tanca durant tres setmanes, el nostre blog no. Aquesta és la raó, entre d'altres, per la qual el dijous vam anar a l'Sven. Per endur-nos reserves per aquesta dura, freda, llarga travessa d'hivern i poder seguir gaudint de bones cerveses al llarg d'aquests dies. Una altra raó, era fer el tast de la setmana. I la darrera era, que aquest dijous l'Sven obsequiava amb dos tiradors als seus clients per convidar-los a una copa de cervesa. Ja al final de la nit, en un atac de generositat, va repartir una botella de ¾ per taula. Gràcies!
És l'últim dia abans de vacances a Ca l'Sven, es respira un ambient distès i festiu, per tant la cata es presenta difícil. Així que, per fer-ho senzill, anem a una cervesa complexa. Comencem esvarats, caòtics, desordenats, tenim ganes de unir-nos a la festa i ens precipitem. Per tant, intentem establir un ordre de cata, que a més a més ens serveixi per sempre. Bombolla. Escuma. Color. Olor. Gust.

Avui hem triat una cervesa complexa, complexa per diversos motius. Per una banda pel procés d’elaboració de la pròpia cervesa, i per l’altre, pel fet que és una cervesa amb molts detractors, és d’aquelles que, t’agraden o les detestes.

El procés d'elaboració d’aquest tipus de cervesa, elaborada a la vall del Zenne, al nord de Bruseles, és de fermentació espontània. És a dir, un cop tenim el most, es situa en unes grans piscines de poca alçada, aproximadament un pam, que estan a la part més elevada de les breweries. S’obren les finestres de bat a bat, per tal que un tipus de llevat que està en l’aire, actuï sobre el preuat líquid per iniciar el procés de fermentació. Aquest procés, contrasta amb els procediments més tradicionals, que intenten evitar el contacte de la cervesa amb l'aire el màxim possible. Sobretot en el moment de la fermentació, per tal d’evitar la contaminació que li pot donar gustos i aromes no desitjats. Per tant, no ens hem de sorprendre, si mai visitem una d’aquestes cerveseres, de trobar-nos amb un espai deixat i brut. No fos cas, que al fer neteja, modifiquessin les condicions de la seva producció.

Procedim a obrir-la. El tap ens sorprèn, és un tap tipus botella de cava. Aquí ja veiem que no estem davant d'una cervesa normal. Podem observar una cervesa molt efervescent, amb una bombolla gran i una escuma blanca. Una escuma que puja rabiosa i que podem trobar fins a cert punt exagerada, però que desapareix ràpidament fins a quedar en res. El color és de palla, molt groguenc, molt clar. Deixa passar la llum, és molt transparent, però al mateix temps tèrbola, com bruta. Algú podria dir, orina?

La cervesa ens segueix entrant amb força quan la flairem. Trobem un olor agressiu molt característic d’aquestes cerveses, és afruitat, és àcid, és agre, algú podria dir, vomit?

Aquest olor tant característic li dona el procés de fermentació espontània. En certa mesura ens pot recordar a la sidra. Aquests tipus de cerveses, sens dubte, les podem reconèixer a ulls clucs només pel seu aroma.

Quan ens la portem a la boca segueix sent especial, això si que ho té, no enganya. Té un gust salvatge, és àcida, agre i és en aquest moments quan els adjectius prenen més duresa i es tornen desagradables. Trobem una cervesa feréstega, que està més propera a una sidra que al que entenem per una cervesa tradicional. Observem que aquesta cervesa ens dona uns adjectius molt durs, que ens conviden més a fugir d’ella que a tastar-la. Tot i així ens i llencem. Llavors és, quan ens adonem que és especial, que agrada o no. Nosaltres ens hi hem acabat acostumant i ens ha agradat. No és una cervesa per a cada dia, però si que hi ha un dia per aquesta cervesa. Ens queda un repte, estem d'acord que podria ser una cervesa per a fer bons maridatges, amb què la podríem maridar? Apostem per alguna cosa dolça, potser el Silk danès (arengada confitada) o un codonyat amb formatge.

Hem sigut durs amb ella. Ha sigut com un combat. Ella ens donava una coça a la boca i nosaltres ens hi tornaven amb qualsevol improperi. Acabem resolent, un altre gran invent la fermentació espontània. Aquest tipus d'elaboració tant característic la fa única, segur que hi tornarem.

Publicat per Moisès i Joan

2 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Caram mestre!

feia temps que no en sabia res de la teva personalitat internàutica i mira per on que estas navegant entre escumosos mars de cervesa...

bon blog i ben pensat!

ens anirem visitant...

salut i bon 2011

Joan Lleonart ha dit...

Ei, Àngel...

Està bé retrobar-te, a veure si un dia quedem i tastem una d'aquestes junts.

Per cert ja has vist que és a 4 mans? ja saps que jo de música no hi entenc... ja em diras que et semblen les recomanacions de música...