Bèlgica, 8,1º
Aquesta setmana busquem una cervesa de triple fermentació. Estem una estona davant les neveres mirant de triar entre les que ens agraden més, després que l'Sven ens proposa diverses opcions fem cas al mestre i ens quedem amb Slaapmutske. Aquesta cervesa pertany a una mico-cerveseria ubicada a la ciutat de Melle i que va començar les seves produccions el 1992 de la mà de Dany de Smet.
Abans de comentar res de la cervesa, i com que hem aconseguit “la Bíblia”, un apunt sobre el que podem esperar. La triple va ser una cervesa desenvolupada per monjos trapistes que es varen refugiar a Bèlgica desprès de la revolució francesa. És una cervesa complexa, tant pel que fa a l’aroma com al gust. La carbonatació sol ser alta i té un final sec, això és el que les fa tant refrescants. Cal anar amb compte ja que sol ser un tipus de cervesa que dissimula molt bé l’alcohol que porten. (extret del llibre “La Cerveza, poesía líquida” d’Steve Huxley).
Ara si, comencem, posem la cervesa a la copa. D’entrada ens dona una escuma raonable, és a dir, amb quantitat i consistència, aquesta és manté a la copa, fent un lent procés de reducció. L’escuma no desapareix completament, deixa una petja sobre la cervesa i al voltant del vidre de la copa.
Mentre comentem la cervesa entrem en el debat de cada setmana... l’etiqueta, però decidim deixar-ho estar. Estem d'acord, però, que si cal comentar que l’ampolla és la típica de la cervesa belga. Fosca per no deixar que la llum afecti al preuat líquid, de forma rabassuda i amb corbes, que si no recordem malament, és per un motiu pràctic d’emmagatzematge de la cervesa.
El color de la cervesa és daurat, tot i ser certament translúcida té un toc tèrbol. Un cop la tastem destaca el seu gran equilibri, en l’aroma, en el gust i fins i tot en la relació entre aquests dos aspectes. Aquesta cervesa té un bon aroma, principalment de cereals, en que no hi destaca el llúpol i amb un retro-aroma final de mel. Aquest aroma no entra amb molta força, fet que ens permet destacar més el gust. Un cop en boca ens torna a destacar la intensitat i l’equilibri de les notes de gust, els cereals, un punt d’amargor sobretot al final. És un gust que no s'allarga però que té una essència personal i característica.
En definitiva sense ser una cervesa espectacular ens acaba deixant una molt bona sensació, comentem que és una cervesa de final rodo i potser una de les millors triples que hem tastat.
Publicat per Moisès i Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada