De tant en tant irromp en l’ensopit panorama actual de la música de masses quelcom nou, fresc, engrescador, que s’enfronta a la gran maquinaria de l’estil únic, del si no ets dels nostres aquí no hi pintes res. Potser convertir-se en una diva MTV, un producte de grans vendes, estil Beyonce, Britney Spears o qualsevol altre producte global per vendre milions d’àlbums o convertir-se en un fenomen de masses, no sigui el principal objectiu de Janelle. Tan de bo sigui així, tot i que pinta que grans discogràfiques i mitjans voldran un tros del patis.
Janelle es mou entre diferents estils i registres per crear un àlbum que t’excita, t’enlluerna i t’encisa com cant de sirenes. “The Archandroid” són les Suites II i III de quatre, que formen part d’una obra conceptual, Metròpolis. L’amplia gamma de fonts musicals i cinematogràfiques en les que s’inspira fa que l’excés, l’ambició, la sofisticació i d’altres qualificatius es puguin tornar en contra seva, però el que no se li pot negar, és la seva valentia, i que a pesar del perill de perdre’s en el concepte t’acaba enganxant.
Tant de bo no perdi mai les ganes de lluitar per defensar la seva forma de veure el món. Tant de bo se’n surti.
Us deixo amb “Tightrope”. Com podeu comprovar, a més a més sap ballar.
jmonae.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada