Geneva va ser un grup de recorregut efímer, com molts altres, però sempre que escolto “Further”, encara incomprensible a qualsevol raonament, no entenc el perquè d'aquest fet. El grup neix dins l’escena britànica dels noranta, quan l’invent del Britpop començava a decaure, això i d’altres aspectes, com problemes amb la discogràfica, desencadenaren en un final sobtat. La veu alta i enèrgica del seu cantant Andrew Montgomery, que recordava pel seu toc agut a la de Brett Anderson de Suede, arribant a ser potser massa estrident, no va aguantar les comparacions existents.
Per altra banda, tot i ser, d’Aberdeen, Escòcia, entraven dins del concepte i del tarannà típic dels grups britànics. Per tant, encaixaven bé dins l’escena musical del moment, amb un pop-rock fosc, melancòlic i amb un punt de força elèctrica amb unes guitarres contundents. Creant un disc plegat de bones cançons on es fa difícil desprendre’s d’una. Tingueren els mitjans a favor seu, però tingueren una rebuda més aviat freda per part del públic. Tot i tenir aquest poc èxit de públic, el fet de tenir bones critiques per part de la premsa britànica, els hi va valer una segona oportunitat per part de la discogràfica. Després de més d’un any de discussions amb el segell discogràfic, va arribar aquesta segona oportunitat donant lloc a un nou àlbum. Aquest segon disc va sortir al mercat l’any 2000, poc després, aquell mateix any, es separaren.
Us deixo amb "No One Speaks".
Official archive site
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada