Josh Ritter - Golden Age Of Radio (2000)

Sovint per no pensar quina música posaré, trio l'opció aleatori en el reproductor de música, sempre que sona una cançó d'aquest disc haig de mirar de qui és, com qui no s’ho creu. Un disc que no se d’on va sortir, em sorprèn una i una altre vegada amb aquestes cançons rodones, ambles, senzilles, encertades, amb melodies agradables, lleugeres, xiuxiuejades amb un fons de guitarra senzill i delicat. Aquesta successió de bones cançons que de des de l'inici fins al final del disc, crea un disc compacte que t’acaba enganxant. El fet de descobrir-lo com per casualitat i d’anar entrant poc a poc sense fer remor, m’ha fet adonar que gran és. Per la companyia que m'ha fet i la manera com m'escolta.

Aquest disc, per mi, és un d’aquells que podríem classificar d’ocult, concepte tret del llibre de Juan Vitoria “Discos ocultos”. Una obra que quan va ser editada va passar desapercebuda, una petita obra d’art sense pretensions, sense els mitjans d’un artista consagrat. Això al llarg dels anys, és el que més m’ha anat atraient del món de la música, gaudir de l’artista en el seu estat primogènit per no trobar-lo corromput per les grans vendes i les grans discogràfiques. La qual cosa no vol dir, que no hi hagi artistes que hagin sabut sobreposar-se al seu èxit i tirar endavant una carrera coherent i digne, que n´hi ha.

Sembla, però, que si no surts a certa revista, a certa radio o a certa tv, no formis part de quelcom que mereix ser escoltat i apreciat. Hi ha discs que m’arriben a les mans sense cap més referència que la música que porten a dins o de vegades senzillament perquè m’ha agradat la portada. I em sorprenen, colant-se en el meu reproductor entre d’altres que formen part de la més selecta selecció musical de l’any, de la dècada o del segle, segons alguns. Arribats a aquest punt, puc afirmar sense cap mena de dubte, que aquest disc és un dels meus preferits dels darrers anys. Uf! Ja ho he dit.

Aquí us deixo amb el track número nou del disc "Harrisburg". No és ben bé tranquil, però bé el directe té aquestes coses.

Official website