Alvine Bolleville Calvados

Bèlgica, 10º

Aquesta setmana l’Sven ens dona l’oportunitat de tastar unes cerveses diferents. Ha decidit oferir a copes unes cerveses envellides en barril. Normalment trobarem aquestes cerveses en ampolles de ¾, el preu de les quals acostuma a no ser accessible per a la resta de mortals. Aquests tipus de cerveses les reserves per a dies especials o per a celebracions concretes. Per altra banda, un moment que cada vegada costa més de trobar, doncs bé, ja no tenim excusa, així que ens en demanem dues copes a un preu raonable.

El que tenen d’especial aquestes cerveses està en el seu procés, millor dit en la part final del seu procés. Un cop s’ha acabat amb el procés de la fermentació i abans de procedir a embotellar-la, el mestre cerveser les deixa madurar durant 6, 12 o 18 mesos en barriques, les quals abans han contingut vi, conyac, calvados, whisky...Amb aquest darrer pas es busquen dues coses. Una, el simple fet de deixar-la madurar li dona un plus de qualitat. I dos, al fer-la reposar en barriques reutilitzades, es busca que la cervesa agafi traces, tocs subtils, que la suavitzi, que li donin una millora en aroma o en boca.

Quan l’aboquem a la copa ens trobem amb una cervesa negra, negra, negra... “això és petroli” sentim dir a la nostra taula. I és veritat, visualment ens porta a pensar amb una bona Porter o amb una Stout. Aquesta cervesa té una escuma fosca, de color de cafè amb llet, amb poca presència, en certa mesura volàtil, ja que en prou feines deixa un petit tel superficial i un petit anell al voltant de la copa. I de color és fosca, negra, pràcticament opaca, mirant-la a contrallum observem com no deixa passar la llum i podem intuir un lleu toc rogenc.

Aquest primer pensament teòric d’associar-la amb una Porter o una Stout pel simple fet de compartir la mateixa gama cromàtica que aquestes, se’ns desmunta quan l’apropem al nas. Aquí ja no sentirem la força aromàtica d’una cervesa negra, amb els seus aromes torrats i torrefactes. Aquesta cervesa ens dóna uns aromes molt diferents, a els quals no hi estem acostumats. Sentim un punt d’espècies, cert aroma floral, llúpol?, un toc, d’anís? És un aroma més complex, més suau que la duresa, que l’amargor natural de les Porters o les Stouts.

En entrar a la boca, ens fa oblidar ràpidament el que veiem, tenim la sensació d’un miratge, d’un grat “engany”. El que estem bevent no respon al que inicialment la vista ens indicava. Aquesta cervesa és suau, amb una bombolla integrada, perfectament acoblada, que passa desapercebuda, hi és, però quasi bé no es percep. La convivència amb la fusta del calvados l’ha suavitzat, l’ha amorosit, li dona uns matisos al paladar que no esperàvem. El gust manté en part els torrats, el cafè, la xocolata, la regalèssia que trobaríem en la seva germana no madurada, però queden amagats sota els nous gustos que aporta la fusta de roure, el calvados...

Aquesta és una bona cervesa, sobretot per acompanyar una sobretaula. Pot substituir tranquil·lament la copa de licor. I mentre discutim, de tot menys de política, ja que no ens deixen barrejar cervesa i política, la cervesa agafa temperatura i s’accentuen els matisos, les textures. Seguirem notant un lleu gust suau i el retro paladar ens deixarà un subtil gust perllongat.

Publicat per Moisès i Joan