
Hi ha moltes coses interessants més enllà del “mainstream”, i per a mi una d’elles són The Bundels i sobretot Kimya Dawson. Possiblement més coneguda com a responsable, conjuntament amb Adam Green, dels The Moldy Peaches, aquí la trobem treballant amb Jeffrey Lewis per donar forma a aquest nou projecte.
Cal dir, però, contradictòriament al exposat, que a principis d’any segueixo totes les llistes editades aquí i a part de l’estranger del que són considerats els millors àlbums de l’any. Si hi ha una gran majoria que els agrada un àlbum, deu ser perquè quelcom d’interessant deu tenir. No pot ser que tanta gent s’equivoqui alhora (Sheldon, d’això se’n diu ironia). Dit això, però, contradictòriament al exposat, no deixa de sorprendrem no trobar àlbums com aquest a cap llista de cap revista. (Sheldon, d’això se’n diu ser ingenu).

Bé, i què fan The Bundles perquè ho trobi tant interessant? Per començar valoro l’actitud i com es presenten. Es mouen envers el què anomenen anti-folk, música poc polida, i/o el lo-fi, enfocament estètic on predomina l’ús de mitjans de gravació de baixa fidelitat, per aconseguir un so més autèntic, menys produït. El fes-t’ho tu mateix com a refús als valors comercials. Aquest posat brut i descuidat contrasta amb l’opulència d’una gran producció, la qual pot amagar les mancances del producte final. Per acabar, i dins dels conceptes exposats, amb ironia, amb mala llet, i amb un to desenfadat i crític, aconsegueixen reunir un reguitzell de molt bones cançons.
Us deixo amb "Pirates Declare War". Fins la setmana que ve, Live Long and Prosper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada