Aquesta setmana he tret la pols a un d’aquests àlbums que de tant en tant tornen. Segurament no és el seu millor àlbum, però és l’àlbum amb el que vaig descobrir Thin Lizzy, i el culpable de seguir-los fins a dies d’avui. És un d’aquests àlbums especials que no em canso mai d’escoltar. Trobem uns Thin Lizzy suaus i embrionaris, on comença a destacar la personal veu de Phil Lynott, aquesta veu sentida i trencada que t'arriba i t'emociona, acompanyat només per guitarra, baix, i bateria. Com molt bé explica, de forma subtil, la portada del disc, això passava a Dublín, a finals dels anys seixanta, època de cabells llargs i roba estrafolària. El so més dur, utilitzant dues guitarres melòdiques, no es definiria fins més endavant, fins a l’èpoc
a del també recomanable “Jailbreak” (1976).
a del també recomanable “Jailbreak” (1976).
En aquesta primera formació hi trobem a Phil Lynott, veu i baix, Brian Downey, bateria i Eric Bell, guitarra elèctrica. Thin Lizzy i el carismàtic Phil Lynott sempre han estat un grup força estimat, tant per altres grups, com pel seu públic. Exemple d’això és l’estàtua a mida real de Phil Lynott que es pot trobar tot passejant pels carrers del centre de Dublín per recordar la figura d'aquest magnífic músic.
Us deixo amb un dels seus primers èxits, “Whiskey in the Jar”, versió d’una cançó tradicional irlandesa.
www.thinlizzyonline.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada