Gouden Carolus Clàssic

Bèlgica, 8'5º

Aquesta setmana ens hem tornat clàssics. Hi ha diverses cerveses que cal tastar, que cal tenir en compte, que s’han de conèixer. És com si t’agrada la música i no saps qui són The Kinks. Són cerveses que tenen un passat, un prestigi guanyat amb l’esforç d’anys de fer la feina ben feta. Intentem posar cerveses noves, diferents, experimentals, però de tant en tant hem de retre homenatge a cerveses que porten anys estan a dalt de tot.

Hi ha moltes cerveses que entrarien dins d’aquesta classificació, i a poc a poc us en parlarem d’elles, però el record d’una edició especial de la casa Gouden Carolus per commemorar l’aniversari de l'emperador Carles..., bé un Carles, la Gouden Carolus Cuvée Van De Kaiser, ens ha fet decantar el tast cap a la Gouden Carolus Clàssic.

Al servir-la ens trobem amb una cervesa, fosca, amb l’escuma d’un color beig o cafè. L’escuma puja i és manté activa força estona. L’efervescència inicial desapareix per donar pas al que ens pot recordar la nata muntada, ens acaba recordant l’escuma dels capuccinos.

De color és molt fosca, amb un to rogenc que domina per sobre de la resta de matisos. És opaca, apagada, podríem dir mate. Arribats fins aquí, amb il·lusió, procedim a olorar-la. La primera sensació és de decepció, però no pas per la cervesa, sinó pel apòfisis que tenim al bell mig de la cara, just entre els ulls i la boca. Que poc servei sembla fer-nos més enllà d’estri per recolzar les ulleres d’un de nosaltres! Provem d’olorar a certa distancia, a mitja distancia, de prop, de més a prop, de molt a prop, traiem l’enorme protuberància de dins la copa per poder respirar, amb el cim ennuvolat d’escuma ens mirem i ens encongim d’espatlles, res de res.

Ens costa molt captar els aromes, quins sommeliers estem fets. Haurem de fer un pensament i apuntar-nos a una escola canina on ens ensenyin a ensumar. De moment, educadament, això si que ho tenim, preguntem pel voltant. Disculpa, em podries dir a què fa olor això? Que poc professional. De sobte sembla despertar-se el nostre esperit rantanplaner i un cop la cervesa pren temperatura, forcem els nostres nassos i comencem a sentir un aroma suau, potser és que la porta del bany a quedat entreoberta. No! Calla tu, sembla que sento quelcom! És malta! Com qui veu terra a la vista. Ara si, ens mirem amb un somriure als llavis i movem el cap afirmativament. Si si, és malta, assentim de forma condescendent, però només un toc suau eh. Que elegant!

En boca li trobem més matisos, d’entrada notem un punt dolç, amb un toc interessant de frescor. Ens omple la boca el gust caramel·litzat típic de les cerveses maltoses, deixant un punt amarg al final i un regust que és mantindrà força estona. És una cervesa agradable, compensada, refrescant que ens deixa un gust final que no aconseguim ubicar, ens encurioseix, la carta de l’Sven ens traurà de dubtes, ens diu toffee, pell de taronja de curaçao...no recordem haver tastat el curaçao... però si l’Sven ho diu, deu ser això!