En més d’una ocasió he parlat de la poca sort d’alguns àlbums, fins i tot he utilitzat el concepte vitorià “discs ocults” per altres. Aquest àlbum que avui ens ocupa supera totes les expectatives creades fins ara. He buscat per internet qualsevol tipus d’informació, he intentat recopilar totes les dades que he pogut sobre Marie Queenie Lyons i el seu formidable “Soul Fever”, però és ben bé com si hagués aparegut del no res, per deixar constància de la seva innegable qualitat, i tot seguit tornar a desaparèixer.
Un dia un bon amic em va passar una llista editada en una revista musical, la qual glossava un llistat dels millors àlbums de Soul de tots els temps, un dels àlbums amb els quals començava era aquest “Soul Fever”. Em va sorprendre llegir, que aquell àlbum en concret era la ra
ó principal per la qual s’havia creat aquella llista. Al principi no ho vaig acabar d’entendre, avui si, era una qüestió de justícia.
ó principal per la qual s’havia creat aquella llista. Al principi no ho vaig acabar d’entendre, avui si, era una qüestió de justícia.
En diferents blogs calificatius com disc de culte, clàssic, amagat, ocult, perdut, és succeeixen sense parar. Cercant Marie Queenie Lyons a la xarxa, he descobert tota una sèrie de gent anònima reclamant el reconeixement que es mereix aquesta artista de Louisiana. Sorgida de la prolífica escena americana dels anys setanta, el context del moment se la va engolir i va fer que s’esfumés. Poca cosa se’n sap de l’abans i res del després. Només deixa aquest enorme disc per als que estimem la música, un regal que mai li podrem agrair prou.
Us deixo amb See And Don’t See. Senzillament, Espectacular! Un magnífic baix elèctric acompanya la excepcional i sentida veu de Marie amb un crescendo que et posa la pell de gallina, per acabar la cançó de cop en el punt més àlgid, deixant-te sense alè i mig estabornit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada