Brew Dog Hardcore IPA

Escocia, 9'2º

Aquesta setmana ens hem posat el “kilt” i hem viatjat a terres escoceses. Feia setmanes que teníem un dubte a resoldre. Partint de que el whisky es fa amb malta, i a Escòcia es fan molt bons whiskys, això ho diem d’oïda, teòricament haurien de tenir alguna cervesa de Nivell C. Així que ens apropem a la nevera de les cerveses no belgues i en fixem amb les “Brew Dog” (Traduït literalment: Cervesa per a gossos), ens mirem i movem el cap afirmativament tot arquejant la cella esquerra, assentim mentalment, aquesta és la nostra.

Hem d’aclarir un punt, sinó pot semblar que ens falta un bull, després de tant temps davant les neveres, ens deu haver afectat la poderosa llum blanca que prové del seu interior i ens ha dotat de certs poders, com la facultat de comunicar-nos de forma telepàtica, mig gossos, mig jedis.

No ens desviem! Avui retornarem al llúpol, per provar una cervesa de la gama alta d’IBU, és a dir, l’índex que determina l’amargor de la cervesa. Per posar un exemple, una Triple o una Dubbel, sol estar entre els 20-35 IBUS, i una Stout oscil·la entre els 40 i els 90 IBUS. En aquest cas, la cervesa que hem escollit, en té 150!

Agafem la cervesa, les dues copes i ens encaminem cap a la nostra taula de treball, l’aboquem a les copes dubtant si fer servir “elteoremadeloscatetos” o si fem servir la versió revisada pel mestre Sven. Aquesta versió l’anomenarem “elteoremasven”. Aquest consisteix en dos passos, un primer pas posant la copa a uns 20º i un segon posant la copa a 90º. Observem com puja l’escuma mentre un dels dos comenta, totes són iguals...Ei, no parlo de dones, em refereixo a l’escuma, ens mirem tot arquejant les celles. Arribats a aquest punt, tenim la sensació de repetir el discurs, l’escuma puja ràpida, té un descens més o menys lent, per acabar deixant una lleugera petja a la superfície. En tot cas observarem una escuma poc expressiva, innovem conceptes, que acaba amb el tel i l’anell de rigor, mantenim discurs

La posem sota la llum directa per observar-ne el color. No és molt torrada, pren un color entre una cervesa rossa i una cervesa rogenca. És ataronjada amb tocs vermellosos, robis. Definitivament, acordem que el color és l’ambre, i decidim buscar-ho, viquipegem una mica i trobem que:

L'ambre és un color taronja-groguenc anomenat així pel material conegut com a ambre. Per això, l'ambre pot referir-se no només a un, sinó a tota una sèrie de tonalitats de taronja, ja que la resina fossilitzada que li dóna nom varia des de gairebé el groc quan és recent a tocar el vermell quan envelleix. El color s'utilitza en semàfors i en senyals intermitents d'automòbils.

Per una vegada estem d’acord, serà una definició que ens serà molt útil pel seu alt grau d’indefinició. Es refereix a tota la gama dels taronges! Això ens traurà de molts emboIics, en cas de dubte, Ambre!

Millor que ho deixem i seguim amb el tast. Ens apropem la copa a la nàpia i comencem a notar la força d’aquesta cervesa, té un aroma impressionant, és el característic d’una IPA, fortor de llúpol, però amb un toc especial que li dona un caràcter diferent. A més a més del llúpol, olorem un toc d’herba fresca, talment com si es tractés d’un prat de muntanya, és un aroma molt fresc que ens promet una bon tast.

Molts cops parlem del llúpol sense acabar d’explicar que li aporta a la cervesa. A part de la seva propietat com a conservant, aquest li aportarà amargor, gust i aroma. Per això cal incorporar la flor en tres moments diferents. A l’inici de l’ebullició, que ens aportarà l’amargor. Vint minuts abans de finalitzar l’ebullició, que ens donarà el gust. I pocs segons abans d’apagar el foc, per impregnar el líquid de l’aroma.

La cervesa millora en boca, és una cervesa destacadament amarga, l’IBU no enganya!, com deia l’anunci. Clarament trobes en el gust la força del seu aroma. Deixa un final aspre i sec a la llengua, un cop. Tot i que no podem obviar que té una entrada amb un regust a fruita, potser cítrics, que a mesura que agafa temperatura prendrà més presència, hem de tenir clar que la força d’aquesta cervesa és l’amargor, potser d’aquí li ve el nom “hardcore”? Ah! Per cert, no ens oblidem que té 9º, a vegades les sensacions ens ceguen i acabem com acabem.

Avui hem trobat una grata sorpresa a terres escoceses, sense la necessitat d’aixecar cap “kilt”! Salut i fins la setmana que ve!