Anglesa, 7'5º
Aquesta setmana, “l’Imperi contraataca”, en certa mesura gràcies a un magnífic tast-maridatge que es va fer a l’abadia del monjo borratxo el passat dia 24. Davant les neveres, reflexionant envers el futur, observem que queden quatre ampolles de Fuller’s sobrants del tast de la setmana anterior, aprofitem l’ocasió, ja que és una cervesa que no està a la carta i no sabem quan l’arrebeurem.
Aquesta setmana, “l’Imperi contraataca”, en certa mesura gràcies a un magnífic tast-maridatge que es va fer a l’abadia del monjo borratxo el passat dia 24. Davant les neveres, reflexionant envers el futur, observem que queden quatre ampolles de Fuller’s sobrants del tast de la setmana anterior, aprofitem l’ocasió, ja que és una cervesa que no està a la carta i no sabem quan l’arrebeurem.
Ens trobem amb un disseny típic d’ampolla anglesa, tant per la forma com per la quantitat, una pinta. La cervesa se’ns presenta com una XX Strong Ale, l’etiqueta ens avisa: Ei! Vigila que sóc forta! Bé, forta, forta no és, però no és el mateix beure’s una dotzena de pintes de cervesa Ale a 5º, que una dotzena de Strong Ale a 7’5º, ja que aquests 1’5º de més per cervesa, sense voler i sense saber com, pot fer que acabis a Lloret. De fet m’han dit que algun despistat hi ha acabat.
Hem posat nom a la nostra excepcional descoberta i ens servim la cervesa segons el mundialment celebrat procediment científic “elteoremadeloscatetos”, i observarem com l’escuma es veu afectada per “l’efecteascensor”, puja rabiosa i baixa ràpidament per deixar un petit tel i anella al volant de la copa.
El color és rogenc, amb tonalitats robis o rovelloses. És nítid i translúcid, sembla, amb perdó, un vi rosat d’agulla. L’apropem a la boca, és llavors quan ens arriba un olor elegant, suau i sedós, és l’olor característic de les maltes, ens apunta el que ens trobarem en boca. Aquí els nostres estimats llúpols no es troben per enlloc. Aquesta cervesa ens donà un aroma dolç, caramel·litzat, amb tocs de fruits secs, panses, nous, deus. Ens pot recordar camps de cereals acabats de segar. La sensació és la d’haver ficat el cap dins d’un sac de malta.
Busquem malta a internet, com que no volem fer publicitat, ja que no cobrem per això, diem internet per no dir Google. Ep! Que som catalans, però no som babaus. Bé, com anàvem dient, busquem malta, i amb què ens trobem? La malta no és un cereal! Ostres! De sobte, com qui borra un arxiu del disc dur, desapareixen tots els camps de malta dels meus somnis. Per descomptat no hi ha res com ser ignorant per ser feliç. Així doncs trobem que la malta és: El cereal germinat i assecat que s’empra en la fabricació de la cervesa. Pot ser ordi, blat...Dit d’una altra manera, és un procés i no una planta. Es tracta de provocar la germinació del cereal, la llavor s’obra i s’inicia el creixement del germen, ràpidament s’atura amb escalfor torrant el gra. Per tant, la malta és un cereal maltejat!
Aprofitem que l’Sven i en Robert estan fent la seva versió de “lacervesadelasetmana” i ens apropem a la seva taula per parlar de les cerveses que tenen un marcat caràcter maltejat. Ens aconsellen diferents tasts per a propers dies i ens culturitzem una mica. En Robert ens comenta que fins el 1750 les cerveses eren totes fosques, ja que fins aleshores encara no s’havia descobert com controlar la torrefacció del gra. Aquest fet, provocava que els mestres cerveses treballessin amb maltes fosques, molt torrades i fumades, aquests aspectes es traslladaven al color, a l’aroma i al gust de la cervesa. És a partir d’aquest any que es descobreix un derivat del carbó, el “coke”, que cremava a una temperatura constant i que permetia controlar la cocció, cosa que va ajudar a ampliar l’espectre dels tipus de cervesa.
Prou “rotllo”! Seguim amb la cervesa, la passem a la boca per gaudir d’un gust maltejat, és a dir un punt dolç, amb la sensació de cereal a la boca. Ens dona un punt picant a la superfície de la llengua, amb la temperatura guanya i li dona un aspecte més sec en boca.
En el tast-maridatge de la setmana passada ens proposaven un pollastre al curri per acompanyar-la, li escau el contrast amb quelcom picant, ja que la cervesa ens aporta dolçor i frescor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada