Troubadour Magma

Bèlgica, 9º

Aquesta setmana teníem ganes de xerrar una estona sobre el llúpol. Després de revisar la nevera del monjo i posar sobre la taula diverses opcions, algunes belgues, algunes que no ho són, algunes IPA, i algunes finalitzades amb Dry Hooping... al final em decidit provar-ne una que no hem tastat mai...

Comencem pel principi, el motiu de la nostra tria, el llúpol. Aquest és un dels quatre ingredients imprescindibles, que juntament amb l’aigua, la malta i el llevat, formen part de la recepta de la poció màgica.

El llúpol és una planta que es comença a introduir dins la cervesa cap el segle VII, però fins el segle XV no se’n fa un ús generalitzat. És quan es descobreix, que a més a més de ser un bon condiment per la cervesa, té unes grans propietats com a conservant. D’aquesta planta en farem servir la flor, secant-la i introduint-la en el moment de l’ebullició del most. Al fer-ho en moments diferents, ens aportarà amargor, gustos i aroma. A part de ser un bon filtrant natural, aporta consistència a l’escuma i és un bon conservant... També se li reconeixen certes propietats narcòtiques, de fet, de qui hem sentit a parlar més, és del seu cosí germà, el cànem. En definitiva, un element certament imprescindible!

Anem a per la cervesa i la posem a la copa. Ens mostra una escuma densa i generosa que ens aguantarà un dit de gruix molta estona sense baixar. És una escuma amb un lleuger toc beix i amb un aspecte similar al de la nata muntada. La cervesa és translúcida, deixa passar la llum d’una forma tènue, en part degut a la terbolesa que ens mostra. El color és de mel, un daurat apagat. D’entrada tot això li dona un aspecte imponent i espectacular. Promet!

En apropar la copa al nas, de seguida descobrim l’olor del llúpol, aquest aroma encisador que ens convida a beure. Aquest aroma de llúpol està aguditzat per la forma en que s’ha fet l’última introducció de les seves flors (el Dry Hooping, algun dia en parlarem), la qual cosa fa que s’accentuï amb força la seva atraient flaire. En boca l’escuma desapareix amb delicadesa i subtilment, per deixar que gaudim del gust equilibrat que ens envaeix. Tanmateix la força aromàtica del llúpol no es converteix en una amargor agressiva, sinó que combina perfectament amb les maltes. Deixa un paladar final que es manté suau, elegant i que entra perillosament, tenint en compte els graus que té.

Tant xerrar ens ha fet descobrir un element més d’aquesta cervesa. És una d’aquelles que guanya amb el seu lent procés d’adaptació a la temperatura ambient. En definitiva ens ha agradat, segur que hi tornarem... potser no tardarem gaire. La sensació final és d’una molt bona cervesa... més ben dit, una molt bona CERVESA...llúpol, llúpol, llúpol, llúpol...quin descobriment!

Un cop hem acabat, per curiositat, donem un cop d’ull a la carta de l’Sven. Allà observem, que en el seu moment, aquesta cervesa va obtenir el premi a la millor IPA belga. Les cerveses Indian Pale Ale (IPA), és van desenvolupar per a ser consumides pels soldats en les colònies angleses. Aquestes cerveses havien de suportar llargs viatges de diversos mesos, per això, es van treballar amb una carrega superior de llúpol i utilitzant la tècnica del Dry hopping. Això, els va permetre crear cerveses que aguantaven el viatge fins a les colònies... Sent com som, absolutament anti-imperialistes, no deixem de treure mèrit i reconèixer dos grans descobriments per part de l’imperi, les IPA i els Gin-Tònics! Que la força us acompanyi!

Publicat per Moisès i Joan